Estic totalment d’acord amb el currículum bimodal. Vivim en un món on moltes persones, per no dir totes, estan connectades sempre a Internet. La persona que no ho accepta s’està aïllant d’aquest món i s’està tornant ignorant, ja que suposa un fenomen de l’actualitat.
Està clar que s’han de considerar els dos tipus d’aprenentatge, el memoristic i el pràctic, ja que abans a l’escola només es centraven en el de la memòria. Pel que fa a la meva experiència, sóc una persona que sempre li ha anat millor la pràctica, i he tingut problemes per memoritzar un text llarg o una partitura, cosa que m’ha impedit treure molt bona nota de les assignatures en les que se necessita molta memòria. El que vull dir és que gràcies a aquest currículum bimodal molts nens es veuen possibilitats a desenvolupar les seves millors característiques i no frustrar-se perquè no tenen memòria.
El fet de donar el vocabulari necessari al principi de la classe ajuda a que molts nens no vagin perduts durant tot el curs, i es pugin centrar en el que vol el professor.
Es podria aplicar sense cap problema a totes les assignatures i a nens de primària. Pel que he vist, ja que tinc cosins entre tres i vuit anys, és que neixen envoltats de tecnologia i la saben utilitzar tant o més que els pares. És increïble com un nen de tres anys utilitza un iphone per jugar, fer fotos, mirar-se vídeos... per tant, opino que és necessari aplicar aquesta tecnologia a l’aula, perquè sinó aquesta es queda antiquada i els nens no tenen cap motivació per anar-hi. A més, ja que la societat ha canviat tant, si l’escola no canvia no prepara als nens en relació a la societat en la que viuen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario